Els goigs són poemes en lloança als sants o a la Verge, impresos des d'antuvi, especialment a Catalunya,
cantats a les cerimònies religioses en petició de favors especials. La seva història es remunta al segle
XII, tot i que van començar a estudiar-se seriosament a començaments d'aquest segle. Josep Maria Gavín,
amb una col·lecció importantíssima, ha demostrat ésser un deixeble en honors de grans goigistes
com Joan Baptista Batlle, Roca i Ballber o Ribas i Mustarós.
Dels 30000 goigs que es calcula que existeixen a Catalunya, Gavín n'ha recollit 24400. Això el situa només
darrere de la col·lecció del Monestir de Montserrat, i el converteix en un dels grans estudiosos de la història.
Ordenació
La tradició goigista acostuma a el·lidir els autors de l'imprès, per la qual cosa s'entren per advocació.
A l'Arxiu Gavín, tots els goigs estan inventariats amb fitxes individuals, seguint aquest criteri d'entrada.
Altres dades presents a la fitxa són: població, comarca, província, nació i nomenclatura de culte.
|
Pregaries y llahors del Christifero Pare S. Peregrí, confessor, de la Sagrada Orde Mendicant dels Serventsde
Maria SS. dels Dolors: la capella del qual està en lo Convent de N.S. del Bon-Succès, de la ciutat de Barcelona.
Clar estel de paciència,
y de amor sou serafí;
exemplar de Penitència,
o beneyt Sant Pelegrí.
Ohint vostres prechs fervents
la Reyna Nostra Senyora,
à la Orde dels Servents
vos portà la Emperadora:
un Àngel ab gran clemència
vos guià en aquell camí, &c.
...
|